martes, 19 de marzo de 2019

LACTÀNCIA MATERNA: CÓM SOBREVIURE A LA PRESSIÓ DE LA INDÚSTRIA


Del 1 al 7 d’agost es celebra en més de 170 països la Setmana Mundial de la Lactància Materna amb l’objectiu de fomentar la lactància materna i millorar la salut dels nens de tot el món. Es commemora la Declaració d’Innocenti formulada per la OMS i UNICEF en 1990. L’OMS recomana la lactància materna exclusiva durant els primers 6 mesos de vida i posteriorment seguir amb aquesta fins els dos anys complementada amb altres aliments. A més, determina que no s’ha de fer promoció dels substituts de la llet materna perquè hi ha una gran evidència de les propietats positives de la lactància natural. Per exemple, té la capacitat de previndre malalties mortals com la pneumònia en menors de 5 anys, les possibilitats de morir per diarrea poden disminuir fins 25 vegades en nens que han pres lactància materna exclusiva durant els sis primers mesos de vida en entorns més vulnerables, els nens que prenen lactància materna exclusiva durant els primers mesos de vida obtenen millors resultats en les proves d’intel·ligència, són menys propensos al sobrepès, obesitat o diabetis. Així com les mares que donen lactància materna tenen menor risc de tindre càncer de pit o d’ovari.



No obstant, i a pesar de les recomanacions de la OMS, les principals multinacionals productores de llet de fórmula es gasten 5600 milions d’euros anuals en publicitat enganyosa. Aquestes empreses anuncien falses propietats saludables i incentiven als metges per a que promoguen la lactància artificial. Com a resultat, moltes famílies amb baixos ingressos donen als seus nadons llet de fórmula, que els costa molt d’esforç poder pagar, i posen en perill la vida dels seus fills. El cost de la llet de fórmula, més biberons i el combustible per a bullir l’aigua representa 25-50% dels ingressos familiars. Depenent de la llet utilitzada el cost pot arribar fins a 500 euros al mes.





A nivell mundial només el 36% dels nadons menors de 6 mesos són alimentats exclusivament amb lactància materna. En l’últim informe de Save the Children es pot veure que en els últims 20 anys la indústria productora de llet de fórmula ha crescut 5 vegades. Açò es degut a que les empreses privades primen el resultat econòmic per davant de la salut o el benefici social. A més a més, la indústria d’alimentació infantil distribueix publicitat i regals a les famílies en els hospitals de tot el món, fins i tot en els països en desenvolupament, i indueix a que les mares no donen lactància materna. Quan en els països en desenvolupament només un 10% de mares optaven per la lactància artificial, les indústries van fer una campanya massiva, oferint llet en pols i tots el complements necessaris per a poder preparar la llet de fórmula. I van oferir premis als treballadors per a que influïssin en la decisió de les famílies per a donar als seus fills lactància artificial manifestant les seues propietats superiors a les de la llet materna. Però després d’eixir de l’hospital s’acaben les mostres gratuïtes i són les famílies les que han de compra la llet de fórmula.



El 24 de maig de 1981 un total de 118 països adopten un codi per regular les pràctiques de les indústries productores de llet. Es prohibeix la publicitat a favor de la llet en pols i en detriment de la lactància materna, també es prohibeix la distribució gratuïta de llet en pols. A pesar d’aquest acord, 32 empreses no compleixen aquestes premisses. En el moment actual molt pocs països en tot el món tenen legislació que regule el Codi Internacional de Comercialització de Substituts de la Llet Materna de l’Assemblea Mundial de la Salut. Al contrari, l’últim informe de la OMS, UNICEF i la Xarxa Internacional de Grups pro Alimentació Infantil revela que dels 194 països analitzats 135 tenen algun tipus de normativa que facilita la utilització de la llet artificial.

És veritat que la llet de fórmula pot tindre efectes positius en condicions adequades i situacions determinades. Però la lactància artificial necessita la utilització d’aigua, que moltes vegades no es troba en les condicions adequades en països en desenvolupament. La falta de sanejament de l’aigua és un problema afegit quan es dona llet de fórmula en aquests països. Moltes famílies no bullen l’aigua durant el temps necessari per a la preparació dels biberons i exposen als seus fills a malalties que es transmeten a través de l’aigua. UNICEF ha avaluat que 4000 nens moren cada dia per consumir llet en pols preparada amb aigua insalubre o administrada en biberons bruts. També s’ha vist que moltes mares no utilitzen la concentració adequada de llet en pols i aigua per a que la llet de fórmula els dure més, açò també influeix en la malnutrició d’aquests nens.

Per una altra banda, les diferències entre els productes no estan basades en la ciència sinó en les preferències dels consumidors i la necessitat d’augmentar els beneficis dels fabricants. La composició nutricional de la llet de fórmula es regix per les normes de composició del Codex, que defineix els requisits mínims de la composició de la llet per a lactants (carbohidrats, proteïnes, minerals, vitamines...). Realment hi ha poca supervisió en la composició nutricional i del compliment de la normativa que ho regula. Aquestes llets en pols no són productes estèrils i sovint s’han trobat organismes patògens en elles. Els fabricants estan comercialitzant una gran gama de productes per a diferents grups d’edat afegint nutrients que la llei no té en consideració com DHA 10, ARA 11, prebiòtics, probiòtics,... que pretenen tindre propietats saludables. Els fabricants produeixen fórmules diferents en els diferents països, i, a sovint, les característiques especials que els fan «tan saludables», en cada país són diferents i al mateix temps són similars a les de la competència d’un altre país. També s’ha vist que hi ha una gran diferència entre els preus de les diferents llets en pols dins de cada país i en comparació amb els diferents països. Les quatre empreses més grans d’aquest sector i que al mateix temps són les que més facturen són: Nestlé, Danone, Abbot i Mead Johnson Nutrition.



Sabent de la importància que les maternitats tenen en l’inici i la promoció de la lactància materna, UNICEF va llançar en 1992 l’Iniciativa Hospital Amic dels Nens, que actualment es denomina Iniciativa per a l’Humanització de l’Asistència al Naixement i la Lactància (IHAN), amb la fi de que les maternitats que acreditaren bones pràctiques en la promoció de la lactància materna foren reconegudes. S’han definit 10 condicions que s’han demostrat eficaces i estan basades en l’evidència (començar a donar el pit immediatament després del naixement, no donar ni tetines ni biberons, prohibir personal d’infermeria pagat per les empreses productores de llet de fórmula, ...). En tot el mon mils de centres sanitaris s’han adherit a aquesta xarxa. Se’ls exigix tindre almenys un 75%de lactància materna exclusiva que comence de forma precoç i oferir recolzament a les mares que decideixen no donar el pit, ajudant-les a la correcta preparació dels productes per als lactants. A més a més, la IHAN treballa de forma conjunta amb l’Associació Espanyola de Pediatria d’Atenció Primària amplia aquest projecte als centres de salut.



Hi ha controvèrsia sobre si donar lactància materna o no als fills de mares infectades per VIH. En condicions normals la lactància materna és la millor forma d’alimentació per als menors d’un any. Però una dona infectada per VIH pot transmetre el virus al nounat durant l’embaràs, el part o la lactància. Encara així, la lactància materna aporta molts beneficis i redueix el risc de mortalitat en la infantesa. El problema és trobar l’equilibri entre el risc de transmissió de VIH a través de la lactància materna i el risc de mortalitat per altres causes. En els últims anys s’ha replegat un gran nombre de dades científiques sobre VIH i l’alimentació del nounat que apunten a que l’administració de medicaments antiretrovirals a la mare i al nadó exposat al virus poden reduir el risc de transmissió per la lactància. En tot el mon hi ha 370000 casos nous de VIH per transmissió per la lactància natural, més del 90% en Àfrica Subsahariana. Si es dona lactància materna sense prendre cap antiretroviral hi ha transmissió en 14-20% dels lactants. Però en països amb recursos limitats la probabilitat de que els lactants que no prenen llet materna moren per malnutrició, diarrea o pneumònia és sis vegades superior. L’ús d’antiretrovirals poden disminuir la transmissió fins a 1-2%. En 2009 l’OMS crea un document amb recomanacions sobre la lactància materna en mares portadores de VIH. En països on el risc de mortalitat per malalties infeccioses és molt baix es recomana a les mares amb VIH evitar la lactància materna, però en països on no hi ha aigua potable i les condicions sanitàries no són segures s’aconsella la lactància materna fins als 12 mesos al mateix temps que la presa d’antiretrovirals per augmentar la supervivència dels nens.



En aquest moment s’està treballant en la possibilitat d’inactivar el VIH de la llet materna amb calor. La pasteurització pretòria consisteix en la transferència passiva de calor de l’aigua d’un recipient d’alumini a altre de vidre que conté la llet. Es posa l’aigua en ebullició i immediatament es retira del foc i es posa el recipient amb la llet dins, mantenint-lo durant 10-15 minuts. Aquest mètode permet a una mare infectada per VIH inactivar el virus de forma casolana. Amb aquest sistema es destrueixen tots els microorganismes i només disminueix un 30% els components nutricionals i inmnològics.



Finalment no hem d’oblidar que també és important que la mare puga decidir lliurement si vol donar lactància materna al seu fill o si prefereix donar-li lactància artificial. En múltiples ocasions les mares es veuen pressionades per la societat i si no donen lactància materna fins al 6 mesos com a mínim la culpabilitzen per no ser una bona mare. És possible que no puga per dificultats per alletar o per no poder compaginar-la amb la seua vida personal, professional o acadèmica. També simplement és que no li ve de gust i prefereix donar llet de fórmula al seu nen. El que probablement siga més idoni és informar a les noves mares dels avantatges de la lactància materna però oferir la possibilitat de donar llet de fórmula si aquesta és la seua decisió.




















https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2799936/