Del
1 al 7 d’agost es celebra en més de 170 països la Setmana Mundial
de la Lactància Materna amb l’objectiu de fomentar la lactància
materna i millorar la salut dels nens de tot el món. Es commemora la
Declaració d’Innocenti formulada per la OMS i UNICEF en 1990.
L’OMS recomana la lactància materna exclusiva durant els primers 6
mesos de vida i posteriorment seguir amb aquesta fins els dos anys
complementada amb altres aliments. A més, determina que no s’ha de
fer promoció dels substituts de la llet materna perquè hi ha una
gran evidència de les propietats positives de la lactància natural.
Per exemple, té la capacitat de previndre malalties mortals com la
pneumònia en menors de 5 anys, les possibilitats de morir per
diarrea poden disminuir fins 25 vegades en nens que han pres
lactància materna exclusiva durant els sis primers mesos de vida en
entorns més vulnerables, els nens que prenen lactància materna
exclusiva durant els primers mesos de vida obtenen millors resultats
en les proves d’intel·ligència, són menys propensos al sobrepès,
obesitat o diabetis. Així com les mares que donen lactància materna
tenen menor risc de tindre càncer de pit o d’ovari.
No
obstant, i a pesar de les recomanacions de la OMS, les principals
multinacionals productores de llet de fórmula es gasten 5600 milions
d’euros anuals en publicitat enganyosa. Aquestes empreses anuncien
falses propietats saludables i incentiven als metges per a que
promoguen la lactància artificial. Com a resultat, moltes famílies
amb baixos ingressos donen als seus nadons llet de fórmula, que els
costa molt d’esforç poder pagar, i posen en perill la vida dels
seus fills. El cost de la llet de fórmula, més biberons i el
combustible per a bullir l’aigua representa 25-50% dels ingressos
familiars. Depenent de la llet utilitzada el cost pot arribar fins a
500 euros al mes.
A
nivell mundial només el 36% dels nadons menors de 6 mesos són
alimentats exclusivament amb lactància materna. En l’últim
informe de Save the Children es pot veure que en els últims 20 anys
la indústria productora de llet de fórmula ha crescut 5 vegades.
Açò es degut a que les empreses privades primen el resultat
econòmic per davant de la salut o el benefici social. A més a més,
la indústria d’alimentació infantil distribueix publicitat i
regals a les famílies en els hospitals de tot el món, fins i tot en
els països en desenvolupament, i indueix a que les mares no donen
lactància materna. Quan en els països en desenvolupament només un
10% de mares optaven per la lactància artificial, les indústries
van fer una campanya massiva, oferint llet en pols i tots el
complements necessaris per a poder preparar la llet de fórmula. I
van oferir premis als treballadors per a que influïssin en la
decisió de les famílies per a donar als seus fills lactància
artificial manifestant les seues propietats superiors a les de la
llet materna. Però després d’eixir de l’hospital s’acaben les
mostres gratuïtes i són les famílies les que han de compra la llet
de fórmula.
El
24 de maig de 1981 un total de 118 països adopten un codi per
regular les pràctiques de les indústries productores de llet. Es
prohibeix la publicitat a favor de la llet en pols i en detriment de
la lactància materna, també es prohibeix la distribució gratuïta
de llet en pols. A pesar d’aquest acord, 32 empreses no compleixen
aquestes premisses. En el moment actual molt pocs països en tot el
món tenen legislació que regule el Codi Internacional de
Comercialització de Substituts de la Llet Materna de l’Assemblea
Mundial de la Salut. Al contrari, l’últim informe de la OMS,
UNICEF i la Xarxa Internacional de Grups pro Alimentació Infantil
revela que dels 194 països analitzats 135 tenen algun tipus de
normativa que facilita la utilització de la llet artificial.
És
veritat que la llet de fórmula pot tindre efectes positius en
condicions adequades i situacions determinades. Però la lactància
artificial necessita la utilització d’aigua, que moltes vegades no
es troba en les condicions adequades en països en desenvolupament.
La falta de sanejament de l’aigua és un problema afegit quan es
dona llet de fórmula en aquests països. Moltes famílies no bullen
l’aigua durant el temps necessari per a la preparació dels
biberons i exposen als seus fills a malalties que es transmeten a
través de l’aigua. UNICEF ha avaluat que 4000 nens moren cada dia
per consumir llet en pols preparada amb aigua insalubre o
administrada en biberons bruts. També s’ha vist que moltes mares
no utilitzen la concentració adequada de llet en pols i aigua per a
que la llet de fórmula els dure més, açò també influeix en la
malnutrició d’aquests nens.
Per
una altra banda, les
diferències entre els productes no estan basades en la ciència sinó
en les preferències dels consumidors i la necessitat d’augmentar
els beneficis dels fabricants. La composició
nutricional de la llet de fórmula es regix per les normes de
composició del Codex, que defineix els requisits mínims de la
composició de la llet per a lactants (carbohidrats, proteïnes,
minerals, vitamines...). Realment hi ha poca supervisió en la
composició nutricional i del compliment de la normativa que ho
regula. Aquestes llets en pols no són productes estèrils i sovint
s’han trobat organismes patògens en elles. Els fabricants estan
comercialitzant una gran gama de productes per a diferents grups
d’edat afegint nutrients que la llei no té en consideració com
DHA 10, ARA 11, prebiòtics, probiòtics,... que pretenen tindre
propietats saludables. Els fabricants produeixen fórmules diferents
en els diferents països, i, a sovint, les característiques
especials que els fan «tan saludables», en cada país són
diferents i al mateix temps són similars a les de la competència
d’un altre país. També s’ha vist que hi ha una gran diferència
entre els preus de les diferents llets en pols dins de cada país i
en comparació amb els diferents països. Les quatre empreses més
grans d’aquest sector i que al mateix temps són les que més
facturen són: Nestlé, Danone, Abbot i Mead Johnson Nutrition.
Sabent
de la importància
que les maternitats tenen en l’inici i la promoció de la lactància
materna, UNICEF va llançar en 1992 l’Iniciativa Hospital Amic dels
Nens, que actualment es denomina Iniciativa per a l’Humanització
de l’Asistència al Naixement i la Lactància (IHAN), amb la fi de
que les maternitats que acreditaren bones pràctiques en la promoció
de la lactància materna foren reconegudes. S’han
definit 10 condicions que
s’han demostrat eficaces i estan basades en l’evidència
(començar
a donar el pit immediatament després del naixement, no donar ni
tetines ni biberons, prohibir personal d’infermeria pagat per les
empreses productores de llet de fórmula, ...). En tot el mon mils de
centres sanitaris
s’han adherit a aquesta xarxa. Se’ls exigix tindre
almenys un 75%de lactància materna exclusiva que comence de forma
precoç i oferir recolzament a les mares que decideixen no donar el
pit, ajudant-les a la correcta preparació dels productes per als
lactants. A més a més, la IHAN treballa de forma conjunta amb
l’Associació Espanyola de Pediatria d’Atenció Primària amplia
aquest projecte als centres de salut.
Hi
ha controvèrsia sobre si donar lactància materna o no als fills de
mares infectades per VIH. En condicions normals la lactància materna
és la millor forma d’alimentació per als menors d’un any. Però
una dona infectada per VIH pot transmetre el virus al nounat durant
l’embaràs, el part o la lactància. Encara així, la lactància
materna aporta molts beneficis i redueix el risc de mortalitat en la
infantesa. El problema és trobar l’equilibri entre el risc de
transmissió de VIH a través de la lactància materna i el risc de
mortalitat per altres causes. En els últims anys s’ha replegat un
gran nombre de dades científiques sobre VIH i l’alimentació del
nounat que apunten a que l’administració de medicaments
antiretrovirals a la mare i al nadó exposat al virus poden reduir el
risc de transmissió per la lactància. En tot el mon hi ha 370000
casos nous de VIH per transmissió per la lactància natural, més
del 90% en Àfrica Subsahariana. Si es dona lactància materna sense
prendre cap antiretroviral hi ha transmissió en 14-20% dels
lactants. Però en països amb recursos limitats la probabilitat de
que els lactants que no prenen llet materna moren per malnutrició,
diarrea o pneumònia és sis vegades superior. L’ús
d’antiretrovirals poden disminuir la transmissió fins a 1-2%. En
2009 l’OMS crea un document amb recomanacions sobre la lactància
materna en mares portadores de VIH. En països on el risc de
mortalitat per malalties infeccioses és molt baix es recomana a les
mares amb VIH evitar la lactància materna, però en països on no hi
ha aigua potable i les condicions sanitàries no són segures
s’aconsella la lactància materna fins als 12 mesos al mateix temps
que la presa d’antiretrovirals per augmentar la supervivència dels
nens.
En
aquest moment s’està treballant en la possibilitat d’inactivar
el VIH de la llet materna amb calor. La pasteurització pretòria
consisteix en la transferència passiva de calor de l’aigua d’un
recipient d’alumini a altre de vidre que conté la llet. Es posa
l’aigua en ebullició i immediatament es retira del foc i es posa
el recipient amb la llet dins, mantenint-lo durant 10-15 minuts.
Aquest mètode permet a una mare infectada per VIH inactivar el virus
de forma casolana. Amb aquest sistema es destrueixen tots els
microorganismes i només disminueix un 30% els components
nutricionals i inmnològics.
Finalment
no hem d’oblidar que també és important que la mare puga decidir
lliurement si vol donar lactància materna al seu fill o si prefereix
donar-li lactància artificial. En múltiples ocasions les mares es
veuen pressionades per la societat i si no donen lactància materna
fins al 6 mesos com a mínim la culpabilitzen per no ser una bona
mare. És possible que no puga per dificultats per alletar o per no
poder compaginar-la amb la
seua vida personal, professional o acadèmica. També
simplement és que no li ve de gust i prefereix donar llet de fórmula
al seu nen. El que probablement siga més idoni és informar a les
noves mares dels avantatges de la lactància materna però oferir la
possibilitat de donar llet de fórmula si aquesta és la seua
decisió.
https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2799936/
