#Romansequeda

Coneixem a Roman des de fa 2 anys. Aquest veí de Castelló d’origen rus va arribar al Centre d’Intervenció de Baixa Exigència Castelló (CIBE Castelló) provinent d’una gran ciutat propera amb problemes de salut importants entre els quals destaquen: no tindre sostre ni recursos econòmics, una infecció pel VIH i un consum dependent d’opiacis.

Des d’un abordatge basat en la reducció de danys aconseguim que Roman reprenga, tant el Programa de Manteniment a Metadona per tractar la seua dependència als opiacis, pautat per la UCA de l’Hospital Provincial de Castelló, com el tractament antiretroviral pautat pel Servei de malalties infeccioses de l’Hospital General de Castelló. En tots dos tractaments ens hem encarregat de tutelar i observar directament l’administració dels fàrmacs, aconseguit una complementació i adherència als tractaments excel·lent.

Què és el CIBE de Castelló?

És un dispositiu d'atenció a persones drogodependents en actiu que treballa per reduir els danys associats al consum de drogues. Ofereix atenció mèdica, social i psicològica, programes d'intercanvi de xeringues i material per a consum segur de drogues, distribució de preservatius, a més de serveis d'alimentació, higiene, roba, bugaderia, i també la possibilitat de descans nocturn.

L'accés és directe (no és requisit la derivació des d'un altre recurs), encara que algunes persones són derivades d’altres recursos sociosanitaris.

A pesar de que no existeix un únic perfil d’usuaris atesos, destaquen les persones en situació d'alta desestructuració sociofamiliar, amb altres problemàtiques associades a l'addicció tant a nivell social com a psicològic i sanitari.

Fa 3 setmanes, quan es dirigia al CIBE Castelló, Roman va ser interceptat per la policia i traslladat al Centre d’Internament per a Estrangers de València (CIE de Sapadors), ja que no disposava d’un permís de residència.

Segons informa La campaña CIEs No, s'ha tingut coneixement que se li ha denegat la protecció internacional per motius humanitaris que havia sol·licitat, per la qual cosa podria ser expulsat a Rússia en qüestió de dies.

Què són els CIEs?

Els CIE són centres no penitenciaris on s’internen persones que han estat detingudes pel fet de trobar-se en situació administrativa irregular, és a dir, no tenir “papers”, amb la finalitat d’expulsar-les de l’Estat. Actualment, a Espanya, hi ha set CIEs (un a València al carrer dels Sapadors) amb una funció: detenir durant un màxim de 60 dies (Directiva de Retorn 2008/115) a persones estrangeres que estan sotmeses a expedients d'expulsió, retorn o devolució.

Com que el “delicte” és una falta administrativa, no es consideren formalment "Centres de Detenció", sinó "Centres d'internament" en el que els estrangers estarien detinguts fins que es resolga la seua situació legal. 

Recordem que la falta administrativa provocada pel fet de no tenir permís de residència o permís de treball és equivalent al no pagament d'una sanció de trànsit. Uns veïns pagaran un recàrrec a la multa i altres veïns se'ls privarà de la llibertat i d'altres drets fonamentals, com la dignitat i de vegades la integritat física.

A l'Estat espanyol, els CIEs van ser creats per la Llei d'Estrangeria de 1985 i regularitzats mitjançant una ordre ministerial (OM 22/2/99) i formen part de l’estratègia de control fronterer i dels fluxos migratoris de la Unió Europea, una baula més de la repressió migratòria de l’Europa civilitzada i democràtica.

Consideracions finals

L’expulsió de Roman posa en perill la seua salut perquè Rússia té unes de les taxes més baixes d’accessibilitat als tractaments antiretrovirals. Segons ONUSIDA, programa conjunt de les Nacions Unides sobre el VIH/SIDA, solament el 35% de les persones amb VIH accedeixen a tractaments antiretrovirals a Rússia. 

A més els Programes amb Agonistes Opiacis (amb metadona o buprenorfina) són il·legals i altres programes de Reducció del dany com l’intercanvi de xeringues pràcticament inexistents.

  

És ètic expulsar a Roman posant en perill la seua vida per una falta administrativa? Què diu aquest fet de les nostres lleis i normes? Són pròpies d’un país europeu i democràtic? 

Nel·lo Monfort

Metge de família, rural i comunitari