Skaramagas és un camp de refugiats oficial que es troba a 15 km d'Atenes. Va començar a funcionar com a tal en març de 2016 i anteriorment havia sigut un moll de càrrega de tota la zona industrial. El camp té una capacitat per a 3400 residents. Aquests residents realment no són refugiats, són sol·licitants d'asil esperant que els aproven la condició de refugiats en algun país europeu. Açò pot portar molt de temps i per això dins del camp hi ha diferents organitzacions no governamentals que treballen per a que els residents tinguen una vida tan normal com siga possible.
Aproximadament la meitat de les persones que viuen allí són menors d'edat i dels adults un 70% són hòmens i la resta dones. Hi ha residents de diferents nacionalitats: sirians, iraquians, afganesos, kurds, yazidis... Els residents estan en el camp de forma legal i tenen permés eixir i entrar quan vulguen. Molts d'ells van a sovint a Atenes i els més afortunats poden treballar encara que siga en un treball no legal. Entre tota aquesta gent es poden parlar 10 llengües o dialectes diferents. La relació entre ells de vegades no és massa bona. Els afgans i els kurds solen ser menys acceptats entre la resta.
Els residents viuen dins de caravanes. En cada una viuen dues famílies. Cada part té una xicoteta cuina i han de compartir bany, calefacció i aire condicionat. Els que han tingut més sort han pogut muntar un xicotet negoci dins del camp. Hi ha llocs on venen falàfels, altres tenen una tendeta on venen fruita o tabac. També hi ha un home que té varies rentadores i per 1€ renta un bossa plena de roba. Molts voluntaris dinen tots els dies un falàfel dels que preparen i venen dins del camp. Per només un euro et donen un molt bo amb creïlles i verdures.
El lloc està dirigit per la Marina grega i el Ministeri de política migratòria coordina les diferents activitats. Les organitzacions no governamentals que treballen en Skaramagas són: A drop in the Ocean, Samaritas, Pamparaki, Organisation Earth, UNHCR, Action Aid, Creu Roja Espanyola, Hope School, International Medical Corps, Movement on the Ground, Save the Children, International Rescue Committee i UNICEF.
El passat 26 de novembre vaig anar cap a Atenes a col·laborar com a voluntària amb una ONG noruega que es diu A drop in the Ocean. Aquesta no és una organització sanitària però presta diferents serveis dins del camp com activitats per a embarassades, mares i nadons, classificació i distribució de roba, construcció d'un centre social per a la comunitat on poder practicar diferents activats... En aquesta ONG col·laboren voluntaris de diferents països des d'un mínim de 10 dies fins a mesos.
Fonamentalment la meua feina durant els matins era estar amb les embarassades, mares i nadons. L'ONG disposa d'una caravana on les mares poden vindre a descansar i els nens poden vindre a jugar. Es fa intercanvi de roba, duen la roba que tenen bruta o que s'ha quedat menuda i allí se'ls dona roba neta a les embarassades i menors de dos anys. També poden utilitzar l'aigua calenta i banyar-los en banyeres menudes. A les mares se'ls oferix conversa mentre prenen un té o un café. La majoria parlen anglés o àrab i em vaig poder comunicar amb elles sense problema. Les que parlen altres llengües diferents necessiten alguna persona que els traduïsca per a poder entendre's amb els voluntaris.
Per les vesprades es fan activitats per a les adolescents. Cada dia de de setmana de dilluns a dissabte poden anar de 15:30 a 16:30 per a fer classe d'anglés, manualitats o maquillatge. Les mateixes activitats les fan després les dones de 17:00 a 18:00. Pot semblar banal fer aquestes activitats en un camp de refugiats però el més important és que tinguen diferents activitats que els facen oblidar ni que siga per una hora en quines condicions estan vivint.
Per als hòmens també es fan activitats per les vesprades. Segons els dies veuen pel·lícules, juguen a escacs o fan activitat física. De vegades els hòmens col·laboren en algunes de les feines del centre social: pintar, ajudar amb la instal·lació de la llum... Està previst que aquest centre social estiga acabat a principi d'any. Dins del centre hi haurà tres espais diferents, un per a tindre una biblioteca amb ordinadors i taules per a estudi, altre per a fer tallers i altre per a fer un xicotet gimnàs. Els dies que fa bon temps es pot veure alguns homes pescant en el moll.
A drop in the ocean disposa també d'un magatzem en Atenes on es repleguen roba i sabates d'un magatzem central d'Atenes. Els voluntaris treballen pels matins en aquest magatzem per classificar la roba i les sabates i poder enviar-les a Skaramagas i altres camps de Grècia.
El Ministeri de política migratòria s'encarrega de repartir tres vegades al dia aliments per a tots els residents. Aquests han de mostrar la seua targeta identificativa cada vegada. Save the Children fa activitat per als nens. S'encarrega de la distribució de llet en pols, bolquers i altres coses necessàries per a les mares i nens. Quan fa bon temps fan activitats a l'aire lliure amb els nens. Alguns dies que ha fet bon temps han muntat un xicotet camp de futbol per jugar.
DRC, una organització danesa es va encarregar aquests dies de la distribució de paquets de roba que inclouen una bufanda, un forro polar, un pantaló, una jaqueta i tres parells de calcetins. I altres dies han repartit paquets amb material d'higiene.
Des d'Espanya havia fet una col·lecta de diners per a poder comprar coses per a tota la gent que viu en el camp. Amb ajuda d'un dels coordinadors per les vesprades vam anar a comprar les coses més necessàries: cadires, taules, jocs de taula, una impressora, màquines de cosir, material per a fer exercici físic, roba interior per als nens i embarassades, mantes i bolquers per als nens, llibres en àrab, kurd i anglès i alguns diccionaris.
Durant aquestes dues setmanes vaig poder conversar amb molta gent. Najma, una dona kurda em va convidar a prendre café a sa casa. Estan en Skaramagas des de fa cinc mesos. Van haver de fugir de Síria quan una bomba va destruir sa casa. Tenen tres fills i el menut que només té dos mesos ja ha nascut en Atenes. Com la resta de famílies estan esperant que els donen els papers per poder anar a qualsevol país d'Europa. Han de passar prèviament dues entrevistes abans de que els accepten en algun lloc. Alí és un xic sirià que va estudiar en el seu país la llicenciatura de turisme. També va haver de deixar el seu país i ja està en Atenes des de fa nou mesos. Ja fa més d'un mes que va fer la segona entrevista. La majoria de persones se sorprenien de que hi haja gent que vinga de forma voluntària des de tan lluny només per ajudar-los encara que siga un poc.
Després de dues setmanes tan intenses va arribar el moment d'acomiadar-se. Va ser un dia trist perquè en tan poc de temps s'agafa molt d'afecte a les persones amb les que s'està en contacte tots els dies. De totes formes espere continuar sabent com van les coses en Skaramagas. Espere poder mantindre el contacte amb alguns dels refugiats i amb els voluntaris que encara estan treballant allí.
Magaly Martinavarro i Blocona
MFiC
Centre de Salut d'Onda.
Enhorabuena por tu experiencia y gracias por transmitirnosla de forma tan clara. Nos acercas a una realidad triste y a la vez esperanzadora ya que hay personas como tú dispuestas a ayudar a los que sufren de forma altruista. Te animo a seguir así.
ResponderEliminar