Impacte de la crisi econòmica en la salut mental en la població de Castelló de la Plana

A pesar de que dins del programa de formació dels residents de la Unitat Docent de Castelló no està inclòs l’abordament dels determinants socials de la salut, aquest sí que és un tema que inquieta a alguns dels residents. És el cas de Carlos Navarro, Mariona Herrera, Beatriz Guarc i Cristina Monzó. Els dos primers van acabar el passat mes de maig l’especialitat de Medicina de Família i Comunitària en el centre de salut de Rafalafena i les dos últimes en el centre de salut de Pintor Sorolla.

Durant l’últim any de residència tots els residents d’aquesta especialitat han d’elaborar un treball d’investigació. Normalment els residents solen escollir temes més mèdics i relacionats amb les patologies més prevalents en atenció primària, però aquests residents tenen altres inquietuts i estan interessats en temes polítics i econòmics. Els va cridar l’atenció en la seua pràctica diària la quantitat de pacients que acudixen a les consultes d’atenció primària i d’atenció continuada que presenten símptomes psicosomàtics i l’augment en els últims anys de la prescripció d’ansiolítics i hipnòtics i van pensar que això podia tindre una relació amb factors psicosocials.

Abans de fer el treball van fer una recerca per revisar treballs previs sobre temes similars i no van trobar cap en la Comunitat Valenciana. No van trobar tampoc registre en l’ajuntament ni en els padrons que analitzara els factors socioeconòmics.

El treball d’investigació que van elaborar és un estudi transversal i ecològic que recull dades de nou centres de salut de la població de Castelló en els anys 2009, 2012, 2016. Als pacients que acudien per qualsevol motiu a algun dels centres de salut de Castelló se’ls donava una enquesta on es valoraven diferents variables com els ingressos, la vivenda i la relació de la salut amb la situació de crisi. Es van basar en les dades del programa "Alumbra" on estan codificades les patologies de tots els pacients, i van intentar relacionar els diagnòstics de lumbàlgia, insomni i trastorn depressiu amb les dades socioeconòmiques. Per una altra part van analitzar l’evolució de la duració de les baixes laborals i el número d’interconsultes a la unitat de salut mental durant aquests anys.

Es van entregar un total de 4000 enquestes, de les quals només van poder analitzar 500 que estaven ben emplenades. En tots els centres de salut de Castelló - excepte en el centre de salut de San Agustín-  es van obtenir resultats similars:
 - Apareix un augment progressiu de la prevalència de la lumbàlgia, l’insomni i la depressió comparant les dades de 2009, 2012 i 2016.
 - Respecte a la duració de les baixes laborals, es veu una disminució en 2012 comparant amb les dades de 2009 que torna a augmentar en 2016 superant els valors de 2009. Analitzen aquest resultat com una possible disminució en l’any 2012 degut a l’augment de l’atur per la crisi.
- Les interconsultes a les unitats de salut mental han anant incrementant-se des de l’any 2009 fins al 2016.
- En tots els centres de salut hi ha al voltant d’un terç dels pacients que cobren menys de 500 euros mensuals. En tres centres perifèrics que cobrixen a població més marginal aquestes xifres arriben al 40- 60% de la població, i també en aquests centres hi ha un percentatge més alt de persones que només tenen estudis primaris.

Una de les dificultats que han tingut a l’hora de fer aquest treball ha sigut que no hi ha cap observatori on es recullen dades sociosanitàries de la població.

Després de la valoració dels resultats aquests quatre metges pensen que s’hauria de fer un estudi més a fons conjuntament amb l’Ajuntament de Castelló per a que es faça un mapa sanitari i es destinen més recursos per poder millorar les necessitats psicosocials i per extensió la salut de la població de Castelló. També pensen que des de la unitat docent i durant el rotatori per els centres de salut s’hauria de formar als residents per que puguen ser capaços de plantejar-se quant de importants són els determinants socials i com influeixen en la salut de la població i per a que pugen fer un millor abordatge en les consultes.

Magaly Martinavarro i Blocona

MFiC

Centre de Salut d'Onda.